miércoles, 6 de julio de 2011

I no voldré més cel que aquest cel blau


Port de Llançá, Girona

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?


Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’he donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?


Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau 

(...)

Joan Maragall, Cant Espiritual